La sergent Anna Grimm, de Montse Sanjuan

La sergent Anna Grimm – Montse Sanjuan – Novel·la policiaca -Pagès editors per DAVID GÓMEZ

Us he comentat més d’una vegada que la riquesa dels llibres de relats escrits per varis autors és que pots fer un petit tast de molts escriptors diferents per després ampliar la lectura amb novel·les o antologies escrites per un de sol.

I aquest és el cas de la Montse Sanjuan. Vaig poder llegir el seu relat, «Humbert i Sabina», a Assassins de ponent i em va agradà, però el que més em va encuriosir va ser conèixer a la sergent Anna Grimm el personatge central de les novel.les de la Montse Sanjuan.

I no he tingut que esperar gaire per aprofitar l’oportunitat de poder llegir el llibre de presentació de l’Anna Grimm que no és un altre que La sergent Grimm (2014, Pagès Editors).

Començar a llegir i tenir el cor robat.

Crec que és la segona novel.la on surt el meu poble, Begur, com un dels escenaris (l’anterior la vaig llegir a l’EBG i ara no recordo el nom, però contenia la paraula gra de sorra). Bé, ara no us penseu que la novel.la m’ha agradat més per això, que sí, que a un li agrada que es parli del seu poble i més si es per descansar i carregar piles, tot i que a la novel.la succeeixen coses que no son tan agradables.

La segona curiositat, no sé a vosaltres, però a mi em passa molt sovint: la ficció es relaciona amb la realitat que visc, que veig, que observo. En aquest cas, i desgraciadament, part de la trama ens recorda a uns fets de molta actualitat, i això que el llibre està escrit dos anys abans dels fets, i dels que no diré més per no esgarrar la sorpresa, ja que és una part important de la investigació

I la tercera, relacionada amb la primera, és que feia temps que no m’adonava de la importància del que ens succeeix a la vida real i la interpretació o impacte que tenen les lectures en nosaltres quan ens fan pensar en allò que visquem. En aquest cas, alguns dels passatges viscuts per la sergent Anna Grimm m’han semblat molt proper.

La sergent Anna Grimm és exigent al màxim a la seva feina i amb si mateixa, crec que massa i tot, lluitadora, decidida i aparentment forta, doncs com veureu, una de les trames de la novel.la la farà patir i molt.

I un bon nom. Crec que li dona molta personalitat al personatge i que el fa ja, des de el minut zero, diferent.

Potser el que menys m’ha agradat son llegir els pensament de l’Anna Grimm i les recurrents preguntes que es fa sobre el cas o el que li preocupa com interpel·lant al lector per intentar fer que participi amb ella de la resolució del cas. Pel meu gust trencar el ritme de la novel.la i no són necessaris, ja que el lector té clares les preguntes que es va fent a mesura que es desenvolupa el cas.

I potser també l’he trobat un xic freda, potser massa capficada a la seva feina el que provoca que poques vegades vulgui explicar coses de la seva vida.

En una entrevista la Montse Sanjuan comenta que un dels seus referents és Mankell i ara llegida la novel.la puc dir que sí que té un cert perfum, sobretot en el tempo amb el que succeeixen les coses, però està clar que una cosa és Ystad a Suècia i una altra és Lleida, un fet prou important la localització, Lleida, ja que la posa de nou al mapa negrecriminal. Com molt bé deia l’autora a l’entrevista referida, la ciutat de Lleida està poc treballada al món criminal, per això també la importància d’un llibre com Assasins de ponent.

Una lectura àgil, entretinguda, ben resolta amb un parell d’enginys que no estan malament i molt de l’estil Mankell i amb molt de terreny per seguir creixent.

COMPRAR: La sergent Anna Grimm

 

El jardín de cartón, de Santiago Álvarez

El Jardín de Cartón – Santiago Álvarez – Novela policiaca – Almuzara 2016. por GRAZIELLA MORENO

Autor: Santiago Álvarez (Murcia,1973). Director de contenidos del festival literario Valencia Negra, que se celebra anualmente en la capital del Turia. Se inició en la literatura escribiendo relatos, muchos de los cuales han sido premiados y publicados en diversas antologías. Ha escrito, protagonizado y dirigido musicales y obras dramáticas, y ha grabado varios discos con distintas formaciones. Colabora habitualmente en programas radiofónicos sobre la historia de Valencia y ofrece charlas y conferencias sobre temas históricos y literarios. Asimismo es el primer profesor en España del software para escritores Scrivener, del cual realiza talleres presenciales. Tras la Ciudad de la Memoria (Almuzara 2015), novela que sirve de presentación a la quijotesca pareja formada por Berta y Mejías, El Jardín de Cartón es un nuevo caso de estos investigadores en una Valencia real e imaginada, donde el pasado tiene mucho que decir.

Sinopsis: En marzo, Valencia arde. El fuego, la pasión y la fiesta se adueñan por completo de la ciudad. Entretanto, las cosas han empeorado para el singular detective Mejías: los clientes escasean, los recibos se agolpan en su mesa y, para colmo recibe una notificación de Hacienda, que le hará cerrar su agencia el 20 de marzo, justo a la vuelta de Fallas. Tiene hasta entonces para reunir los 40.000 euros que nunca ha tenido.

Pasada la primera mascletá, Mejías y Berta, su joven e inseparable ayudante, son citados de forma misteriosa por Gaspar Aparisi, empresario que les propone una búsqueda descabellada: encontrar los restos del único whisky producido en tierras valencianas, hace ya doscientos años. Mejías quiere rechazar ese encargo, pero la recompensa es precisamente el dinero que necesita…

Reseña: Mejías y Berta, Berta y Mejías, vuelven a la carga y no en un escenario cualquiera. En una Valencia a punto de Fallas, se enfrentarán de nuevo a la corrupción: “Y a los ciudadanos les contaremos el cuento de caperucita y la democracia, que a todo el mundo le encanta. La gente no necesita poseer derechos, solo la ilusión de disponer de ellos”. El detective y su socia recorrerán la ciudad y otros escenarios, armado el primero de su gabardina bogartiana, con la que va a resistir las altas temperaturas, y no me refiero solo al clima, sino también a la compleja (y bien resuelta) trama que crea Santiago Álvarez, en la que aparecerán personajes únicos e inimitables. El autor nos atrapa en una historia a lo largo de 403 páginas con ese lenguaje fluido y rico que ya nos ofreció en La ciudad de la Memoria. Sus conocimientos sobre la historia de Valencia, las Fallas y hasta del whisky, que es la bebida favorita de Mejías, enriquecen la novela y la dotan de verosimilitud. Todo tiene una explicación, hasta la ironía, el sarcasmo y el aislamiento del detective tienen un por qué. En el caso de Berta, el personaje ha crecido, más lleno de matices y es el contrapunto perfecto a la amargura de su jefe. El pasado será una vez más esencial para comprender el presente. Impecable la historia que transcurre en 1913, he disfrutado mucho con ella,

Dice Mejías: “-Yo solo creo en los payasos de la tele. Y en San Bogart y Santa Bacall, patrones del gremio de detectives”. Después de leer esta buena novela de Santiago Álvarez una empieza a pensar lo mismo.

COMPRAR: El jardín de cartón

Temps de rates, Marc Moreno

Temps de rates – Marc Moreno – Novel·la negra – RBA per RAMONA SOLÉ

VIII PREMI CRIMS DE TINTA

Marc Moreno, nascut a Barcelona al 1977. És periodista i escriptor. 

Col·labora habitualment en diferents mitjans de comunicació. Abans havia exercit el periodisme com a redactor en cap de la revista Evasión, i a mitjans de comunicació com Diari de Sabadell i TVE Catalunya. 

Ha creat l’editorial Llibres del Delicte, on publica obres de novel·la criminal en català, i on també ha obert una altra línia anomenada DeLite.

Com a escriptor ha publicat la novel·la Cabdills (Actéon, 2011). Independència d’interessos (2013), Els Silencis dels pactes (2014), La Reina de Diamants, juntament amb Sebastià Bennasar, Lluís Llort i Salvador Macip (2014)  i Contra l’Aparador (2015).


Amb la novel·la Temps de Rates, ha sigut guanyador del VIII premi Crims de Tinta convocat per l’editorial RBA.

“Un paio ha de fotre el camp perquè el volen pelar. Té gairebé vuit quilos de cocaïna a casa i només troba una sortida possible. Si deixa la droga al seu pis, ja l’ha vist prou. Si se l’endú, corre el risc que l’enxampin amb el merder a sobre. Així que pensa en el noi de dinou anys que viu a la porta del costat. Creua el replà, pica el timbre i, quan obre el veí, li dóna una motxilla negra amb els vuit quilos de droga.

Guarda això sota el llit fins que pugui tornar a buscar-lo. I no li diguis a ningú!”

Un premi merescut per una novel·la que crec que és la més negra que ha escrit aquest autor. Violència, de vegades amb escenes força crues i impactants, però que en cap moment deixen de ser creïbles per l’entorn i les circumstàncies en que es mouen els personatges.

Ha treballat molt bé la manera de parlar i actuar dels protagonistes i dels que els envolten. L’autor coneix bé l’entorn en que estan situats, el barri barceloní de la Verdena, i això fa que retrati els personatges de manera fantàstica i ens dona una idea molt exacta de la situació personal de cadascú i de les poques sortides que tenen.

Ens parlarà sense embuts de drogues, de prostitució, maltractaments, pobresa… Diàlegs perfectes, alguns tocs d’humor, sentiments, pensaments… Un conjunt d’elements que ens enganxarà i ens farà patir pels protagonistes i empatitzar amb l’Eloi gairebé des del minut zero. Un noi que potser hauria pogut aspirar a un futur diferent, si aquell dia no hagués obert la porta.

Llegirem el llibre com si en veiéssim la pel·lícula. Ens absorbirà el seguit d’entrebancs a que s’han d’enfrontar uns nois que sembla que estiguin destinats a la catàstrofe. Seguirem la motxilla durant tot el llibre, i ens tindrà tan enganxats com els mateixos personatges. Tot plegat ens farà patir força i accelerar al ritme Pulp que ens marca l’autor. Viurem amb l’Eloi i els seus amics la temptació i els problemes que molts cops provoquen ells mateixos, amb la tendència a l’autodestrucció que carreguen inconscientment. Addiccions, amor, sexe, odis, revenges… Els pronòstics no són massa favorables, però els lectors no podem ni volem perdre l’esperança.

Marc Moreno ens mostra una realitat dura que ens esforcem en ignorar, com si això la pogués fer desaparèixer. llegint aquest llibre ningú podrà quedar indiferent, ens garanteix moments de ràbia, de tensió, de patiment, i ens obre els ulls a una realitat que tenim més a prop del que ens pensem.

COMPRAR: Temps de rates