Ressenya Lèmmings, de Jordi Dausà

compartir

Lèmmings, de Jordi Dausà

Lèmmings – Jordi Dausà
Llibres del Delicte està aconseguint un assortiment molt variat d’estils i trames encara que les encabeixi dins del gènere criminal. A més, amb un nivell d’autors i qualitat in crescendo. Ja sé que alguns direu que no sóc parcial, segurament no, però us convido a comprovar-ho i a debatre sobre el tema.
Crec que no existeix la història que sigui del grat de tots els lectors. Tots tenim gustos diferents i no saps si una novel·la t’agradarà fins que la llegeixes. A mi no m’atrau gens la lluita, però aquesta és una novel·la on se’n parla força i m’ha agradat. Potser perquè no només ens parla d’algú que participa en lluites clandestines, sinó tambéd’algú que ha hagut de lluitar des de ben petit per mantenir-se viu.
El llibre està escrit en segona persona. És una aposta arriscada.Alguns escriptors en fan us en trames on no s’hi escau i llavors es fa feixuc de llegir. En aquest cas, però, és just la persona que caliaperquè ens poséssim a la pell del protagonista.
Un noi es desperta envoltat de cadàvers. Els ha matat ell? No pot recordar res. Està fet un nyap, l’han inflat a cops però no sent dolor. Què està passant?
Fuig d’aquest escenari dantesc perquè és l’únic que té clar que ha de fer. Per sort troba algú que l’ajuda, que l’acull i l’amaga fins que decideixi quin pas ha de ser el següent, de qui es pot fiar i de qui ha d’escapar. Poc a poc anirà recuperant la memòria, recuperant el seu passat. La seva infantesa, aprenent a gestionar el fet que era un nenespecial; els estudis, les feines, els companys; els incentius, elsestímuls que l’han fet tirar endavant, i també els errors, que l’han fet arribar al moment del punt de partida de la novel·la.

«Quina vida més rara, hòstia» 
Comprar: Lèmmings

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *