Archivo de la etiqueta: montse sanjuan

El misteri del bressol buit, de Montse Sanjuan

El misteri del bressol buit – Montse Sanjuan – Novel·la policiaca – Pagès editors per DAVID GÓMEZ

A aquestes altures de la pel·lícula cada vegada em costa més llegir un llibre policial purament procedimental. Necessito que tingui alguna cosa més, algun ingredient més, alguna narració paral·lela que enriqueixi el simple cas.

Això és una cosa meva, ja que si t’agraden les novel·les de procés investigador El misteri del bressol buit pot ser una bona elecció, ja que es podria enquadrat dintre del gènere clàssic policial.

Després de llegir La sergent Anna Grimm, la primera novel.la de la mossa d’esquadra lleidatana, volia continuar coneixent a la sergent i veure si el personatge anava creixent per convertir-se en un personatge de referència en el panorama negracriminal català.

És per això que he afrontat aquesta segona lectura, però m’he trobat quasi a la mateixa sergent. Crec que s’ha treballat poc la seva privada per aportar nous ingredients i fer créixer el personatge.

Com deia al principi, la novel.la, pel meu gust, està massa centrada en el cas i l’Anna Grimm continuar sent massa freda per generar la suficient empatia amb el lector. Fins i tot el cas sembla massa quirúrgic, molt A-B-C sense gaire sorpreses ni sobresalts.

A més, la Montse Sanjuan continua fidel al seu estil de compartir els pensaments de la sergent Anna Grimm amb els lectors. A la passada ressenya ja us vaig explicar que a mi no m’agradava aquesta tècnica. Sempre prefereixo que sigui el lector qui es faci les preguntes i no que vinguin induïdes, ja que a més, pel meu gust, talla el ritme de la narració.

Amb tot, el cas entreté i per això recomano la seva lectura als amants del procediment policial, això sí, passant per la primera entrega.

COMPRAR: El misteri del bressol buit

 

 

La sergent Anna Grimm, de Montse Sanjuan

La sergent Anna Grimm – Montse Sanjuan – Novel·la policiaca -Pagès editors per DAVID GÓMEZ

Us he comentat més d’una vegada que la riquesa dels llibres de relats escrits per varis autors és que pots fer un petit tast de molts escriptors diferents per després ampliar la lectura amb novel·les o antologies escrites per un de sol.

I aquest és el cas de la Montse Sanjuan. Vaig poder llegir el seu relat, «Humbert i Sabina», a Assassins de ponent i em va agradà, però el que més em va encuriosir va ser conèixer a la sergent Anna Grimm el personatge central de les novel.les de la Montse Sanjuan.

I no he tingut que esperar gaire per aprofitar l’oportunitat de poder llegir el llibre de presentació de l’Anna Grimm que no és un altre que La sergent Grimm (2014, Pagès Editors).

Començar a llegir i tenir el cor robat.

Crec que és la segona novel.la on surt el meu poble, Begur, com un dels escenaris (l’anterior la vaig llegir a l’EBG i ara no recordo el nom, però contenia la paraula gra de sorra). Bé, ara no us penseu que la novel.la m’ha agradat més per això, que sí, que a un li agrada que es parli del seu poble i més si es per descansar i carregar piles, tot i que a la novel.la succeeixen coses que no son tan agradables.

La segona curiositat, no sé a vosaltres, però a mi em passa molt sovint: la ficció es relaciona amb la realitat que visc, que veig, que observo. En aquest cas, i desgraciadament, part de la trama ens recorda a uns fets de molta actualitat, i això que el llibre està escrit dos anys abans dels fets, i dels que no diré més per no esgarrar la sorpresa, ja que és una part important de la investigació

I la tercera, relacionada amb la primera, és que feia temps que no m’adonava de la importància del que ens succeeix a la vida real i la interpretació o impacte que tenen les lectures en nosaltres quan ens fan pensar en allò que visquem. En aquest cas, alguns dels passatges viscuts per la sergent Anna Grimm m’han semblat molt proper.

La sergent Anna Grimm és exigent al màxim a la seva feina i amb si mateixa, crec que massa i tot, lluitadora, decidida i aparentment forta, doncs com veureu, una de les trames de la novel.la la farà patir i molt.

I un bon nom. Crec que li dona molta personalitat al personatge i que el fa ja, des de el minut zero, diferent.

Potser el que menys m’ha agradat son llegir els pensament de l’Anna Grimm i les recurrents preguntes que es fa sobre el cas o el que li preocupa com interpel·lant al lector per intentar fer que participi amb ella de la resolució del cas. Pel meu gust trencar el ritme de la novel.la i no són necessaris, ja que el lector té clares les preguntes que es va fent a mesura que es desenvolupa el cas.

I potser també l’he trobat un xic freda, potser massa capficada a la seva feina el que provoca que poques vegades vulgui explicar coses de la seva vida.

En una entrevista la Montse Sanjuan comenta que un dels seus referents és Mankell i ara llegida la novel.la puc dir que sí que té un cert perfum, sobretot en el tempo amb el que succeeixen les coses, però està clar que una cosa és Ystad a Suècia i una altra és Lleida, un fet prou important la localització, Lleida, ja que la posa de nou al mapa negrecriminal. Com molt bé deia l’autora a l’entrevista referida, la ciutat de Lleida està poc treballada al món criminal, per això també la importància d’un llibre com Assasins de ponent.

Una lectura àgil, entretinguda, ben resolta amb un parell d’enginys que no estan malament i molt de l’estil Mankell i amb molt de terreny per seguir creixent.

COMPRAR: La sergent Anna Grimm

 

Assassins de Ponent, Antología.

Assassins de Ponent – Antología – Relats negres – Editorial Llibres del Delicte, 2016. per GRAZIELLA MORENO

AUTORS: Miquel Àngel Estradé Palau, David Marín Rubio, Montse Sanjuan Oriol, Marta Esparza, Alexandra Cuadrat Capdevila, Anna Sàez Mateu, Rafa Melero Rojo, Ramon Usall Santa, Carles Mentuy Pijuan, Francesc Pané i Sans, Llorenç Capdevila Roure i Ramona Solé Freixes.

RESSENYA: Ramona Solé, autora i lectora incansable, és la coordinadora d´aquest volum de relats que agrupa autors que viuen o han nascut a les terres de Ponent. Històries negres, molt negres que fan que no poguem parar de llegir fins no saber el final. Cada autor té el seu propi estil i ja sigui amb ironia, amb delicadesa o amb un llenguatge colpidor, ens expliquen vides que semblen reals i que ens portaran a fer-nos l´eterna pregunta: la realitat supera la ficció? Jo diria que sí, i crec que no m´equivoco. Es difícil parlar dels relats sense desvetllar res, així que prometo no fer cap “spoiler”.

Obre foc Miquel Àngel Estradé amb “Cinc cavalls desbocats i una somera negra”, on l´assassinat d´una escriptora jove i famosa servirà per posar de manifest les envejes i l´ambició per l´éxit per sobre de tot i de tothom.

David Marín ens porta a “Gat sobre l´asfalt” una història d´infidelitat, sexe i una sorpresa final. Només puc dir que no la pots deixar fins que l´acabes.

Amb una història epistolar, en el conte “Humbert i Sabina”, Montse Sanjuan, destapa la bogeria d´una realitat terrible. Un original joc de miralls que esgarrifa al lector.

Marta Esparza amb “Escape” aporta un relat sorprenent, obssessiu, amb un final sorprenent, fantàstic que va “in crescendo”.

La mort d´un noi i la investigació policial son la base de “Basquiat”, el relat de l´Alexandra Cuadrat. Un relat que podria haver estat una novel.la.

Pobra Pilar” de Anna Sàez és una història colpidora, de soledat, de ressentiment, narrada amb fluidesa, amb imatges que es claven al cervell, perquè les coses sempre passen per algun motiu.

Rafa Melero uneix a tres personatges que aparentment no tenen res a veure en “Feina negra”, amb sorpresa final, i un detall simpátic, una breu aparició de “Ful” el protagonista de la seva última novel.la, de lectura obligada.

L´especulació urbanística i allò de qui riu l´últim riu millor, son la base de “Els dissabtes al sol” de Ramón Usall, un cas del detectiu Rafael Rovira, on ningú és el que sembla.

Engolits pel Segre” de Carles Mentuy, una història contrarellotge que no ens deixarà respirar i on el riu té un paper protagonista. No pots refiar-te ni dels que tens al teu costat.

Firsttime.com” de Francesc Pané concentra amb poques pàgines una investigació policial que arranca amb la mort d´una noia i que destapa una autèntica trama corrupte.

Xof!” de Llorenç Capdevila és un relat amb sorpresa, recomano la lectura atenta, perquè res és el que sembla en aquesta història.

I finalment, a “MètodeRamona Solé ens posa a la ment de l´assassí en sèrie, un “justicier” molt particular, que farà patir al lector.

Diu la Ramona Solé al seu pròleg que “Els relats sempre m´han atret, com a lectora i també a l´hora d´escriure”, frase que comparteixo totalment. “Assassins de Ponent “ et porta a terres lleidetanes i a la terra de la imaginació, o…No havíem quedat que la realitat supera la ficció? Gaudireu d´aquest relats on trobareu tots els elements del gènere, a casa nostra.

COMPRAR: Assassins de Ponent