Archivo de la etiqueta: novel·la policiaca

El misteri del bressol buit, de Montse Sanjuan

El misteri del bressol buit – Montse Sanjuan – Novel·la policiaca – Pagès editors per DAVID GÓMEZ

A aquestes altures de la pel·lícula cada vegada em costa més llegir un llibre policial purament procedimental. Necessito que tingui alguna cosa més, algun ingredient més, alguna narració paral·lela que enriqueixi el simple cas.

Això és una cosa meva, ja que si t’agraden les novel·les de procés investigador El misteri del bressol buit pot ser una bona elecció, ja que es podria enquadrat dintre del gènere clàssic policial.

Després de llegir La sergent Anna Grimm, la primera novel.la de la mossa d’esquadra lleidatana, volia continuar coneixent a la sergent i veure si el personatge anava creixent per convertir-se en un personatge de referència en el panorama negracriminal català.

És per això que he afrontat aquesta segona lectura, però m’he trobat quasi a la mateixa sergent. Crec que s’ha treballat poc la seva privada per aportar nous ingredients i fer créixer el personatge.

Com deia al principi, la novel.la, pel meu gust, està massa centrada en el cas i l’Anna Grimm continuar sent massa freda per generar la suficient empatia amb el lector. Fins i tot el cas sembla massa quirúrgic, molt A-B-C sense gaire sorpreses ni sobresalts.

A més, la Montse Sanjuan continua fidel al seu estil de compartir els pensaments de la sergent Anna Grimm amb els lectors. A la passada ressenya ja us vaig explicar que a mi no m’agradava aquesta tècnica. Sempre prefereixo que sigui el lector qui es faci les preguntes i no que vinguin induïdes, ja que a més, pel meu gust, talla el ritme de la narració.

Amb tot, el cas entreté i per això recomano la seva lectura als amants del procediment policial, això sí, passant per la primera entrega.

COMPRAR: El misteri del bressol buit

 

 

Mort mar endins, d´Andrea Camilleri

Mort mar endins – Andrea Camilleri – Novel·la policaca – Edicions 62 per GERMÁN GONZÁLEZ

El somni més profund de qualsevol escriptor -a banda de guanyar el premi Nobel– és veure com la teva localitat natal canvia de nom per posar-li el que has inventat i popularitzat en els teus llibres. És la forma de reconeixement que et fa entrar en la immortalitat, no per les pàgines que has escrit sinó per la petjada que has deixat. Aquest honor que l’escriptor Andrea Camilleri (Porto Empedocle– Vigata, 1925) ha pogut rebre mentre encara es viu dóna una mostra de la importància de la popularitat de les seves novel·les i de la influència que ha tingut per tota una generació d’autors, no només italians sinó també europeus. Més enllà de redefinir el mapa de la seva Sicília natal, Camilleri ha aconseguit que el seu personatge literari més conegut, el comissari Salvo Montalbano, esdevingui una de les creacions més paradigmàtiques de la novel·la negra, ja sigui per demostrar que es pot escriure bona literatura sense fer grans focs d’artifici en una època en què els llibres competeixen de forma desigual amb la televisió i les sèries -de fet Camilleri té una àmplia experiència i trajectòria en el món audiovisual- com per ser exemple de com una saga literària pot durar més de vint anys sense perdre l’interès.
Davant llibres gruixuts de novel·la negre amb trames impossibles i personatges complicats que investiguen crims brutals, els llibres de Montalbano estan fets amb una senzillesa que desarma qualsevol manual de psicologia, ja que ensenya com entendre el món i que els humans no són ni bons ni dolents, sinó tota l’amplia gamma de matisos que hi ha enmig. Els llibres de Montalbano permeten descobrir una forma d’entendre el món, la siciliana, que ens recorda que la Justícia té poc a veure amb els tribunals i molt amb l’ètica de les persones, que el perill es relativitza si convius amb la Màfia i que les desgracies passen millor quan tens dosis i dosis d’ironia. L’encert de Camilleri és dotar aquests llibres d’un seguit de personatges al voltant del comissari que enriqueixen no només les investigacions, encara que en això Salvo és massa individualista, sinó les històries que expliquen.
Quan un lector de novel·la negra es cansi d’un llibre amb crims complexes i assassins que podrien haver sortit d’un escorxador cal tornar a Montalbano. Mai decep, malgrat que en els darrers llibres, ‘Una escletxa de llum’ o Una veu de nit, es noti massa que Camilleri té més de 90 anys i el personatge mostri símptomes de fatiga, cansament i falta d’agilitat mental que era una de les qualitats que més ens agradava. Sembla com si la por del comissari per fer-se vell hagi passat al seu creador i cada cop els casos tenen una repercussió més forta en la seva vida.
Per això ‘Mort mar endins‘ és un regal pels amants de Montalbano. L’autor ens presenta vuit històries de quan el comissari era molt més jove (encara Itàlia no havia entrat a l’euro) i demostra que està en plena forma davant els reptes que els criminals de Vigata li plantegen. Especial atenció requereix el relat ‘Un Albercoc’ on demostra que la millor qualitat de Montalbano és desconfiar, ser tossut i no deixar res sense investigar, a banda d’ensenyar-nos que la fi justifica els mitjans.
Montalbano torna per la porta gran i ens recorda que per molt que passin els anys tindrem les seves novel·les i relats curts per enamorar-nos de l’ànima humana, de Sicília, de la bona literatura i de com es poden resoldre trencaclosques sense haver de turmentar els protagonistes. Potser per això no posen un nom al carrer d’on vas néixer sinó que decideixen rebatejar el lloc.

COMPRAR: Mort mar endins

La sergent Anna Grimm, de Montse Sanjuan

La sergent Anna Grimm – Montse Sanjuan – Novel·la policiaca -Pagès editors per DAVID GÓMEZ

Us he comentat més d’una vegada que la riquesa dels llibres de relats escrits per varis autors és que pots fer un petit tast de molts escriptors diferents per després ampliar la lectura amb novel·les o antologies escrites per un de sol.

I aquest és el cas de la Montse Sanjuan. Vaig poder llegir el seu relat, «Humbert i Sabina», a Assassins de ponent i em va agradà, però el que més em va encuriosir va ser conèixer a la sergent Anna Grimm el personatge central de les novel.les de la Montse Sanjuan.

I no he tingut que esperar gaire per aprofitar l’oportunitat de poder llegir el llibre de presentació de l’Anna Grimm que no és un altre que La sergent Grimm (2014, Pagès Editors).

Començar a llegir i tenir el cor robat.

Crec que és la segona novel.la on surt el meu poble, Begur, com un dels escenaris (l’anterior la vaig llegir a l’EBG i ara no recordo el nom, però contenia la paraula gra de sorra). Bé, ara no us penseu que la novel.la m’ha agradat més per això, que sí, que a un li agrada que es parli del seu poble i més si es per descansar i carregar piles, tot i que a la novel.la succeeixen coses que no son tan agradables.

La segona curiositat, no sé a vosaltres, però a mi em passa molt sovint: la ficció es relaciona amb la realitat que visc, que veig, que observo. En aquest cas, i desgraciadament, part de la trama ens recorda a uns fets de molta actualitat, i això que el llibre està escrit dos anys abans dels fets, i dels que no diré més per no esgarrar la sorpresa, ja que és una part important de la investigació

I la tercera, relacionada amb la primera, és que feia temps que no m’adonava de la importància del que ens succeeix a la vida real i la interpretació o impacte que tenen les lectures en nosaltres quan ens fan pensar en allò que visquem. En aquest cas, alguns dels passatges viscuts per la sergent Anna Grimm m’han semblat molt proper.

La sergent Anna Grimm és exigent al màxim a la seva feina i amb si mateixa, crec que massa i tot, lluitadora, decidida i aparentment forta, doncs com veureu, una de les trames de la novel.la la farà patir i molt.

I un bon nom. Crec que li dona molta personalitat al personatge i que el fa ja, des de el minut zero, diferent.

Potser el que menys m’ha agradat son llegir els pensament de l’Anna Grimm i les recurrents preguntes que es fa sobre el cas o el que li preocupa com interpel·lant al lector per intentar fer que participi amb ella de la resolució del cas. Pel meu gust trencar el ritme de la novel.la i no són necessaris, ja que el lector té clares les preguntes que es va fent a mesura que es desenvolupa el cas.

I potser també l’he trobat un xic freda, potser massa capficada a la seva feina el que provoca que poques vegades vulgui explicar coses de la seva vida.

En una entrevista la Montse Sanjuan comenta que un dels seus referents és Mankell i ara llegida la novel.la puc dir que sí que té un cert perfum, sobretot en el tempo amb el que succeeixen les coses, però està clar que una cosa és Ystad a Suècia i una altra és Lleida, un fet prou important la localització, Lleida, ja que la posa de nou al mapa negrecriminal. Com molt bé deia l’autora a l’entrevista referida, la ciutat de Lleida està poc treballada al món criminal, per això també la importància d’un llibre com Assasins de ponent.

Una lectura àgil, entretinguda, ben resolta amb un parell d’enginys que no estan malament i molt de l’estil Mankell i amb molt de terreny per seguir creixent.

COMPRAR: La sergent Anna Grimm