Mort mar endins, d´Andrea Camilleri

compartir

Mort mar endins – Andrea Camilleri – Novel·la policaca – Edicions 62 per GERMÁN GONZÁLEZ

El somni més profund de qualsevol escriptor -a banda de guanyar el premi Nobel– és veure com la teva localitat natal canvia de nom per posar-li el que has inventat i popularitzat en els teus llibres. És la forma de reconeixement que et fa entrar en la immortalitat, no per les pàgines que has escrit sinó per la petjada que has deixat. Aquest honor que l’escriptor Andrea Camilleri (Porto Empedocle– Vigata, 1925) ha pogut rebre mentre encara es viu dóna una mostra de la importància de la popularitat de les seves novel·les i de la influència que ha tingut per tota una generació d’autors, no només italians sinó també europeus. Més enllà de redefinir el mapa de la seva Sicília natal, Camilleri ha aconseguit que el seu personatge literari més conegut, el comissari Salvo Montalbano, esdevingui una de les creacions més paradigmàtiques de la novel·la negra, ja sigui per demostrar que es pot escriure bona literatura sense fer grans focs d’artifici en una època en què els llibres competeixen de forma desigual amb la televisió i les sèries -de fet Camilleri té una àmplia experiència i trajectòria en el món audiovisual- com per ser exemple de com una saga literària pot durar més de vint anys sense perdre l’interès.
Davant llibres gruixuts de novel·la negre amb trames impossibles i personatges complicats que investiguen crims brutals, els llibres de Montalbano estan fets amb una senzillesa que desarma qualsevol manual de psicologia, ja que ensenya com entendre el món i que els humans no són ni bons ni dolents, sinó tota l’amplia gamma de matisos que hi ha enmig. Els llibres de Montalbano permeten descobrir una forma d’entendre el món, la siciliana, que ens recorda que la Justícia té poc a veure amb els tribunals i molt amb l’ètica de les persones, que el perill es relativitza si convius amb la Màfia i que les desgracies passen millor quan tens dosis i dosis d’ironia. L’encert de Camilleri és dotar aquests llibres d’un seguit de personatges al voltant del comissari que enriqueixen no només les investigacions, encara que en això Salvo és massa individualista, sinó les històries que expliquen.
Quan un lector de novel·la negra es cansi d’un llibre amb crims complexes i assassins que podrien haver sortit d’un escorxador cal tornar a Montalbano. Mai decep, malgrat que en els darrers llibres, ‘Una escletxa de llum’ o Una veu de nit, es noti massa que Camilleri té més de 90 anys i el personatge mostri símptomes de fatiga, cansament i falta d’agilitat mental que era una de les qualitats que més ens agradava. Sembla com si la por del comissari per fer-se vell hagi passat al seu creador i cada cop els casos tenen una repercussió més forta en la seva vida.
Per això ‘Mort mar endins‘ és un regal pels amants de Montalbano. L’autor ens presenta vuit històries de quan el comissari era molt més jove (encara Itàlia no havia entrat a l’euro) i demostra que està en plena forma davant els reptes que els criminals de Vigata li plantegen. Especial atenció requereix el relat ‘Un Albercoc’ on demostra que la millor qualitat de Montalbano és desconfiar, ser tossut i no deixar res sense investigar, a banda d’ensenyar-nos que la fi justifica els mitjans.
Montalbano torna per la porta gran i ens recorda que per molt que passin els anys tindrem les seves novel·les i relats curts per enamorar-nos de l’ànima humana, de Sicília, de la bona literatura i de com es poden resoldre trencaclosques sense haver de turmentar els protagonistes. Potser per això no posen un nom al carrer d’on vas néixer sinó que decideixen rebatejar el lloc.

COMPRAR: Mort mar endins

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *