Archivo de la etiqueta: llort

Ressenya, No n´estiguis tan segur, de Llort

no-nestiguis-tant-segurNO N’ESTIGUIS TAN SEGUR – Llort – Novel·la negra – Editorial Alrevés per RAMONA SOLÉ

 Lluis Llort és nascut a Barcelona el 1966. Escriptor i periodista. Ha publicat diverses novel·les i narrativa infantil i juvenil.

Treballa al diari AVUI (ara El Punt Avui), especialitzat en cultura i crítica literària.
Signa les seves novel·les com a Llort i la literatura infantil com a Lewis York. També escriu guions per a sèries d’humor de televisió. Des del 1999 ha publicat deu novel·les i més d’una dotzena de títols infantils i també ha participat en diversos llibres col·lectius.

Ressenya

Els seguidors de les novel·les de Lluis Llort saben que té un estil força particular. Busca sorprendre i normalment ho aconsegueix. Aquest cop s’ha decantat per fer una novel·la policíaca, però com diu el títol, “no n’estiguis tan segur”, perquè la cosa anirà derivant i canviant.

És una novel·la coral amb personatges molt diferents però que comparteixen la dualitat. Són bons dolents, o dolents bons, o… simplement humans, i faran que empatitzem amb alguns de seguida, i en canvi altres ens mantindran en tensió, esperant i vigilant les seves reaccions i decisions.

Cal començar a llegir-la amb l’estomac tranquil, perquè les primeres imatges de l’assassinat que s’haurà d’investigar són força explícites, i aquesta serà la seva manera de fer durant tot el llibre: Ens descriurà amb tot detall els escenaris, els personatges, i per suposat els fets.

Encara que la novel·la estigui estructurada en capítols (sense número ni títol), jo hi distingiria tres parts, al final de cadascuna hi ha una apoteosi de tensió i violència, que et deixen imatges impactants i fastigoses, de vegades acompanyades d’un regust amarg que costarà d’oblidar. I després un cop fort de volant i una frenada brusca.

Després del primer impacte i canvi de sentit, sembla que comenci una nova història, perquè tot i seguir amb la mateixa, uns altres personatges han agafat el relleu del protagonisme, i amb aquest ball de figures anirem girant i tombant.

No es pot dir massa cosa més de l’argument, perquè és millor anar paint les sorpreses poc a poc…

CARTA ALS REIS: No n´estiguis tan segur