Archivo de la etiqueta: novel·la negra

Temps de rates, Marc Moreno

Temps de rates – Marc Moreno – Novel·la negra – RBA per RAMONA SOLÉ

VIII PREMI CRIMS DE TINTA

Marc Moreno, nascut a Barcelona al 1977. És periodista i escriptor. 

Col·labora habitualment en diferents mitjans de comunicació. Abans havia exercit el periodisme com a redactor en cap de la revista Evasión, i a mitjans de comunicació com Diari de Sabadell i TVE Catalunya. 

Ha creat l’editorial Llibres del Delicte, on publica obres de novel·la criminal en català, i on també ha obert una altra línia anomenada DeLite.

Com a escriptor ha publicat la novel·la Cabdills (Actéon, 2011). Independència d’interessos (2013), Els Silencis dels pactes (2014), La Reina de Diamants, juntament amb Sebastià Bennasar, Lluís Llort i Salvador Macip (2014)  i Contra l’Aparador (2015).


Amb la novel·la Temps de Rates, ha sigut guanyador del VIII premi Crims de Tinta convocat per l’editorial RBA.

“Un paio ha de fotre el camp perquè el volen pelar. Té gairebé vuit quilos de cocaïna a casa i només troba una sortida possible. Si deixa la droga al seu pis, ja l’ha vist prou. Si se l’endú, corre el risc que l’enxampin amb el merder a sobre. Així que pensa en el noi de dinou anys que viu a la porta del costat. Creua el replà, pica el timbre i, quan obre el veí, li dóna una motxilla negra amb els vuit quilos de droga.

Guarda això sota el llit fins que pugui tornar a buscar-lo. I no li diguis a ningú!”

Un premi merescut per una novel·la que crec que és la més negra que ha escrit aquest autor. Violència, de vegades amb escenes força crues i impactants, però que en cap moment deixen de ser creïbles per l’entorn i les circumstàncies en que es mouen els personatges.

Ha treballat molt bé la manera de parlar i actuar dels protagonistes i dels que els envolten. L’autor coneix bé l’entorn en que estan situats, el barri barceloní de la Verdena, i això fa que retrati els personatges de manera fantàstica i ens dona una idea molt exacta de la situació personal de cadascú i de les poques sortides que tenen.

Ens parlarà sense embuts de drogues, de prostitució, maltractaments, pobresa… Diàlegs perfectes, alguns tocs d’humor, sentiments, pensaments… Un conjunt d’elements que ens enganxarà i ens farà patir pels protagonistes i empatitzar amb l’Eloi gairebé des del minut zero. Un noi que potser hauria pogut aspirar a un futur diferent, si aquell dia no hagués obert la porta.

Llegirem el llibre com si en veiéssim la pel·lícula. Ens absorbirà el seguit d’entrebancs a que s’han d’enfrontar uns nois que sembla que estiguin destinats a la catàstrofe. Seguirem la motxilla durant tot el llibre, i ens tindrà tan enganxats com els mateixos personatges. Tot plegat ens farà patir força i accelerar al ritme Pulp que ens marca l’autor. Viurem amb l’Eloi i els seus amics la temptació i els problemes que molts cops provoquen ells mateixos, amb la tendència a l’autodestrucció que carreguen inconscientment. Addiccions, amor, sexe, odis, revenges… Els pronòstics no són massa favorables, però els lectors no podem ni volem perdre l’esperança.

Marc Moreno ens mostra una realitat dura que ens esforcem en ignorar, com si això la pogués fer desaparèixer. llegint aquest llibre ningú podrà quedar indiferent, ens garanteix moments de ràbia, de tensió, de patiment, i ens obre els ulls a una realitat que tenim més a prop del que ens pensem.

COMPRAR: Temps de rates

Ressenya, No n´estiguis tan segur, de Llort

no-nestiguis-tant-segurNO N’ESTIGUIS TAN SEGUR – Llort – Novel·la negra – Editorial Alrevés per RAMONA SOLÉ

 Lluis Llort és nascut a Barcelona el 1966. Escriptor i periodista. Ha publicat diverses novel·les i narrativa infantil i juvenil.

Treballa al diari AVUI (ara El Punt Avui), especialitzat en cultura i crítica literària.
Signa les seves novel·les com a Llort i la literatura infantil com a Lewis York. També escriu guions per a sèries d’humor de televisió. Des del 1999 ha publicat deu novel·les i més d’una dotzena de títols infantils i també ha participat en diversos llibres col·lectius.

Ressenya

Els seguidors de les novel·les de Lluis Llort saben que té un estil força particular. Busca sorprendre i normalment ho aconsegueix. Aquest cop s’ha decantat per fer una novel·la policíaca, però com diu el títol, “no n’estiguis tan segur”, perquè la cosa anirà derivant i canviant.

És una novel·la coral amb personatges molt diferents però que comparteixen la dualitat. Són bons dolents, o dolents bons, o… simplement humans, i faran que empatitzem amb alguns de seguida, i en canvi altres ens mantindran en tensió, esperant i vigilant les seves reaccions i decisions.

Cal començar a llegir-la amb l’estomac tranquil, perquè les primeres imatges de l’assassinat que s’haurà d’investigar són força explícites, i aquesta serà la seva manera de fer durant tot el llibre: Ens descriurà amb tot detall els escenaris, els personatges, i per suposat els fets.

Encara que la novel·la estigui estructurada en capítols (sense número ni títol), jo hi distingiria tres parts, al final de cadascuna hi ha una apoteosi de tensió i violència, que et deixen imatges impactants i fastigoses, de vegades acompanyades d’un regust amarg que costarà d’oblidar. I després un cop fort de volant i una frenada brusca.

Després del primer impacte i canvi de sentit, sembla que comenci una nova història, perquè tot i seguir amb la mateixa, uns altres personatges han agafat el relleu del protagonisme, i amb aquest ball de figures anirem girant i tombant.

No es pot dir massa cosa més de l’argument, perquè és millor anar paint les sorpreses poc a poc…

CARTA ALS REIS: No n´estiguis tan segur

Tota la terra és de vidre, Joanjo Garcia

tota la veritat es de vidreTota la terra es de vidre Novel·la negra Bromera per DAVID GÓMEZ

Les lletres catalanes van estar de enhorabona quan es va publicar Tota la terra és de vidre de Joanjo Garcia. I us explico el perquè.

La primera alegria és que a l’octubre de l’any passat, i després de 4 anys sense donar-se, l’associació cívica El Tempir d’Elx, mitjançant un projecte de micromecenatge, va rescatar un del premis amb més solera de les lletres catalanes, el Premi de Narrativa “Antoni Bru”, que s’atorgava des de 1984 i que té en la llista de guanyador escriptor ben coneguts.

La segona, és que la repercussió del projecte va ser tan bona que el premi sembla consolidat de nou pels propers anys.

La tercera, que consolida a Joanjo Garcia com un dels valors a seguir de les lletres catalanes, ja que concurs en el que participa, concurs que guanya. Diuen els entesos que recorda l’esclat de Ferran Torrent als anys 80 i afegeixen que en Joanjo té més bones maneres per la seva acurada tria de gèneres i la seva profunditat de mires.

«Maria era verge quan tingué el fill de Déu, un paio barbut que caminava sobre les aigües i multiplicava els pans i els peixos. Això és la societat occidental, una gran història de consensos sobre un seguit de faules increïbles».

Tota la terra és de vidre agafa el seu títol d’una citació de l’escriptor nord-americà Ralph W. Emerson quan parla d’un crim i ve a referir-se en com resulta de difícil quedar impune després d’un crim, ja que la terra que trepitgen els criminals es torna de vidre i és molt fàcil que es trenqui quan el crim no és perfecte.

Una altra pregunta seria: existeix el crim perfecte?

Una novel.la detectivesca on l’autor va acompanyat al lector pista rera pista per resoldre un cas força complicat. I no serà fins els dos últims capítols on tot es desvelarà de forma força sorprenent.

Una novel.la amb dos personatges centrals força potents, un policia decadent en la cinquantena i un jove aprenent de periodista als que afegeix un munt d’interessants secundaris per arrodonir la història on un fastigós grup de gent instal·lats al poder i amb fort perfum franquista continuen triomfant gràcies a tenir de costats jutges, polítics, metges, policies, periodistes,…

Una novel.la plena de monòlegs interiors que fan reflexionar als personatges i a la vegada al lector que està immers dins la novel.la.

Una novel.la que en paraules de l’autor vol ser un western contemporani amb una trama molt treballada i un final molt treballat. Ah, i un secret per descobrir.

Una novel.la recomanable i sobretot un autor per conèixer.

Títol: Tota la terra és de vidre

Editorial: Bromera

Pàgines: 216

COMPRAR: Tota la terra és de vidre